19.23 de la tarda del dimecres 1 de febrer del 2017. Comença la intervenció de la nostra presidenta de l’AMPA Itaca, Mar Palet, com a representant de la Junta a l’audiència pública del Districte de les Corts. El seu torn de paraula era el número 8, però la pressió del infants a primera fila i la gran afluència de pares sostenint xapes, cartells i una mirada incisiva als responsables del Districte, van fer avançar als primers llocs la intervenció. La nostra interlocutora, en menys de tres minuts, va presentar la situació de precarietat que pateix l’escola actualment i va deixar obert l’interrogant al Sr. Agustí Colom, Regidor del districte, de quines conseqüències podrien patir Itaca a causa de la creació d’una nova escola i com seria transició a l’edifici confrontat de Can Rosés, actual biblioteca del barri.
En primer lloc, “el tema de la cuina és bastant greu: hi hagut nens intoxicats, inundacions, sortides d’aigües fecals de l’arqueta i una manca de condicions òptimes de seguretat i de salubritat”, va deixar clarament exposat la Mar.
En segon lloc, “el sorral de l’escola és insuficient en espai, no desaigua i s’inunda cada vegada que plou, havent de passar quatre o cinc dies perquè això se solucioni”, va reafirmar la nostra representant.
També “hi ha una manca de manteniment general de l’escola, de fet s’està pintat ara des de la seva creació l’any 1992, hi ha un infradimensionament generalitzat i una necessitat important d’espais, actualment hi ha nens que en ocasions estan fent classes al passadís de l’escola”, va puntualitzar Palet.
És per això que, “amb aquesta situació, nosaltres havíem demanat l’espai de Can Rosés i se’ns ha comunicat que en aquest espai s’ubicaran provisionalment els nens d’una escola de nova creació que hauria de començar el curs vinent i paral·lela i progressivament tancar l’escola Ausiàs March”, va indicar la nostra presidenta.
Per acabar, “aleshores ens preguntem: com ens afectarà a nosaltres en el dia a dia de l’escola? Quina garantia tenim que aquesta ubicació sigui temporal i no es perpetuï? Quan es farà la tan necessitada reforma integral de reestructuració de la cuina, pintar o arreglar un desaigüe? Quin ús tindrà Can Rosés una vegada passi aquest temps provisional fins la construcció de la nova escola a l’edifici definitiu?”, va platejar contundentment la Mar.
Seguidament, el Sr. Agustí Colom, com a Regidor del Districte, va a realitzar una llarga intervenció de més de vint minuts sense concretar les respostes a les nostres inquietuds com a famílies d’Itaca preocupades pel futur de la nostra escola.
Amb la intenció de vendre’ns el negoci perfecte per la propaganda política: una nova escola que equilibri l’oferta i la demanda d’infants amb accés a l’educació pública de qualitat i que a més a més amb aquesta operació Can Rosés serà l’edifici provisional fins que es construeixi l’escola definitiva l’emplaçament entre Numància i Anglesola, avui pàrquing de bicicletes, Ausiàs March es convertirà en un Institut sense haver de construir-lo. Fins aquí no ens havia respost.
Com a pinzellades sense concretar deia: “Necessitem el sacrifici de tothom amb els mínims costos possibles”, “tots i totes mereixen tenir un espai” i descaradament va expressar “diuen que el tema de la cuina porta 9 anys, jo fa 9 anys no hi era, però vam demostrar que ens preocupa i ens ocupa i per això estem a sobre perquè es resolgui”.
La indignació de les famílies Itaca creixia més i més i les reclamacions eren evidents amb cartells que dictaven SOS ITACA, POLÍTICS, PARLEM? 10 ANYS OBLIDATS! ESCOLA PÚBLICA DE QUALITAT? ITACA APEDAÇADA!! SOLUCIONS JA!!, xapes que cridaven el nostre hashtag a Twitter #SOSITACA i intervencions espontànies dels pares a la interlocució del Sr. Colom que cada vegada es posava més incòmode i nerviós dient que “en cap moment s’ha plantejat que Can Rosés sigui una continuació d’Itaca, el Consorci està disposat a explicar com serà el procés, però una audiència no es un espai de debat” i per acabar “ja hem respost a les seves preguntes, sabem que tenen mancances, es necessita temps, ja parlarem!”.
Amb impotència pares, mares, nens, nenes i avis, però sabent que qui no plora no mama, i havent exercit pressió amb claredat, sortíem de la sala de l’audiència de la planta -1 amb la veu de fons del Sr. Francisco Sierra, President del Consell del Districte de les Corts que ens acomiadava literalment “antes de pasar a otro tema quiero decir que estos son los días en los que dedicarte a la política da un poco de cosa”.
