Últimament, es parla molt d’escoles, entorns i, fins i tot, llars sensorialment intel·ligents. Però sabem què són, a qui van dirigides, quins beneficis comporten i, sobretot, ens plantegem una pregunta, volem que la nostra escola ho sigui?

En aquest article trobareu la resposta a totes aquestes preguntes i moltes idees per transformar Itaca. La reflexió final sobre si volem transformar l’escola dels nostres infants, la deixem a les vostres mans, famílies itaquines!

Què és una escola SI?

Són aquelles escoles que compten amb espais dissenyats específicament per satisfer les necessitats visuals, auditives, tàctils…i, en definitiva, sensorials, de l’alumnat, on cada infant podrà funcionar amb tot el seu potencial, sense distraccions o invasions externes que perjudiquen les seves capacitats i, per tant, el seu rendiment acadèmic.

A qui beneficia?

A tot l’alumnat. La integració sensorial perfecta no existeix, per tant, tots patim algun tipus d’híper o hipo sensorialitat que ens provoca dificultats a l’hora de processar els estímuls que rebem del medi que ens envolta.

A alguns, ens poden molestar especialment els sorolls forts, a d’altres, una textura, la llum intensa, els moviments ràpids de qui ens envolta o els propis, provocant una manca d’equilibri, etc. Per superar-ho uns necessitaran moments de calma, d’altres arrossegar pes, estrènyer una pilota amb les mans o pujar a un gronxador o a un llit elàstic per regular-se.

Les escoles sensorialment intel·ligents procuren oferir aquests espais, el material adient i els moments necessaris als seus alumnes, alhora que adapten a cadascun d’ells les activitats diàries per fer-les accessibles a tots, tenint molt en compte les seves diferències i capacitats.

Com diem, aquestes adaptacions beneficiaran a tot l’alumnat, però resulten essencials per als nens i nenes que pateixen greus alteracions sensorials, ja que per a ells sí que suposen un obstacle, sovint insalvable, per assolir determinats aprenentatges o simplement per regular-se i, per tant, estar en condicions òptimes d’atendre a tot allò que passa a l’aula.

Com podem crear aquestes escoles?

En contra del que es podria pensar, no necessàriament caldrà una gran inversió econòmica per aconseguir-ho En la nostra opinió, es tracta més d’una qüestió de voluntat. Amb una mica d’imaginació, treballant conjuntament professorat i famílies, aconseguirem resultats amb un impacte directe en l’alumnat, el seu benestar diari i el seu aprenentatge.

Aquestes són només algunes de les moltes idees que tenim per adaptar la nostra escola:

  1. AULES:

Hem d’evitar la sobrecàrrega visual, generalment hi ha molts colors, cartells, joguines, etc. que provoquen distraccions. Unes parets netes on només hi pengem el que estem treballant en cada moment, ajudarà a la concentració.

Podem incorporar elements com un gronxador, un llit elàstic, pilotes de pilates, pufs, coixins… que permetin als infants seure a diferents llocs alternant amb les cadires. Safates sensorials plenes d’arròs, sorra, llegums, etc., per a l’exploració tàctil o plastilines o boles de goma per aixafar i estirar, són elements que poden ajudar els alumnes a concentrar-se mentre escolten.

Donar una manta de pes a un alumne, fer-lo agafar una muntanya de llibres o, simplement, que arrossegui unes caixes d’un costat a l’altre de la classe, pot aportar-li un input propioceptiu fonamental per regular-se en determinats moments.

Per als alumnes amb problemes de concentració, un simple cartró que separi les taules, com si fos una peixera, evitarà moltes distraccions i els permetrà treballar millor de forma individual.

Finalment, resulta essencial disposar d’un racó de la calma, com una petita cabana, que es pot fer amb unes simples teles, on hi hagi pocs estímuls (llum, soroll, etc.). Aquest racó permetrà a l’alumne “escapar-se” per uns minuts d’una situació de sobrecàrrega sensorial, relaxar-se i regular-se per tornar a afrontar el ritme de la classe.

 2. PASSADISSOS:

Són els grans oblidats a la majoria d’escoles i, en canvi, ens ofereixen moltíssimes possibilitats si sabem aprofitar-los.

Es poden muntar petits racons de lectura, que ajudaran a rebaixar la intensitat auditiva. Amb uns palès i uns coixins es fabriquen uns sofàs baixos molt còmodes, i amb una tela que penja del sostre, creem una cabana per evitar distraccions visuals.

Pintar camins de diferents colors al terra i segons per quin es circuli els alumnes hauran de fer una cosa o una altra.

Posar cintes d’un costat a l’altre del passadís, que els infants hauran de travessar sense tocar, com si fossin làsers. Pintar mans a les parets a diferents altures per ajupir-se, saltar o simplement empènyer, oferint així una activitat molt reguladora a nivell propioceptiu.

  3.- MENJADOR:

En un escenari ideal, els alumnes menjarien a les aules, de forma que aconseguiríem grups més reduïts i, per tant, menys soroll. L’atenció també seria més personalitzada i, per exemple, un alumne amb una hipersensibilitat a determinades textures dels aliments, estaria més controlat, se’l podria ajudar de forma més directa i podria enfrontar-se més fàcilment a aquest repte per la pròpia tranquil·litat que ofereix estar en un entorn tranquil, més conegut i amb els amics de sempre.

En el cas que aquesta opció no es pugui portar a terme, hi ha alternatives per rebaixar el soroll com, per exemple, introduir safates, gots i coberts de plàstic tou o posar pilotes de tenis a les potes de les cadires de manera que no facin soroll quan s’arrosseguin.

És de gran ajuda, també, que tant les cadires com els coberts estiguin adaptats a l’alçada del nens, és a dir, a infantil necessitaran cadires més baixes, perquè no els pengin els peus, i coberts petits.

4.- PATI:

El pati a moltes escoles és poc més que un tros de ciment on els alumnes es veuen abocats, diàriament, als mateixos jocs, generalment de pilota o de córrer quan, en realitat, podríem crear espais molt diversos oferint alternatives a les diferents capacitats i sensibilitats dels nens i nenes i creant racons perfectament definits on els infants estimulin la seva creativitat, desenvolupin joc simbòlic o posin a prova el seu equilibri, per exemple.

Podríem incorporar nous materials com pneumàtics per crear gronxadors o simplement com a element per a l’escalada. Altres materials interessants són les caixes de plàstic o de fruita per fer construccions, com castells, muralles, etc. Els infants construirien cada dia quelcom diferent, cosa que fomentaria la seva imaginació i generaria varietat en el joc.

Crear un racó musical amb cilindres metàl·lics per fer de timbals o de xilòfons, o muntar un camí de caixes plenes de diferents materials com sorra, farina, pedres, gespa…per caminar-hi descalç, són dues experiències sensorials molt enriquidores.

Ara que comptem amb un fantàstic sorral, seria interessant dotar-lo de material de fusta, bambú o acer, per al joc dels més petits.

Treure teles de colors al pati estimula la creativitat i el joc simbòlic: Les podran utilitzar com a disfressa, per mirar-hi a través, unir-les amb nusos creant cordes, penjar-les…

Un rocòdrom o uns quants troncs que formin un circuit poden ser bones idees per treballar la motricitat gruixuda, l’equilibri i la força. A més, les parets del pati també es poden aprofitar per col·locar-hi pissarres de tot tipus, miralls, o simplement dibuixar-hi uns números on puguin tirar una pilota i puntuar més o menys, segons el cas.

Al terra es poden pintar circuits o figures geomètriques de diferents colors que els nens poden recórrer saltant, per exemple. També és fonamental dotar els nostres patis d’espais tranquils, que es poden crear fàcilment amb teles i llençols, posant uns coixins al terra i jocs tranquils com puzzles, llibres, etc.

La sala de psicomotricitat de l’escola també es pot aprofitar per fer-la servir a l’hora del pati, només necessitem un mestre vigilant i pot anar rotant entre classes.

Ara que sabem què és una escola sensorialment intel·ligent, quins beneficis comporta per a l’alumnat i com de relativament senzill és aconseguir-la, la pregunta que us traslladem és obligada, volem modernitzar la nostra escola introduint-hi canvis com els que es plantegen en aquest article?

La resposta és només vostra!