LOMCE – Què implica?

Neoconservador: Valors tradicionals, pensament catòlic, recentralització.

Neoliberal: Difumina fronteres entre allò públic i privat.

Dinamita la immersió lingüística: El català deixa de ser assignatura troncal. S’ofereix la possibilitat de triar la llengua vehicular.

Progressiva externalització (privatització) de l’educació pública. Dóna funcions de regulació a agents privats. El dret a l’educació se substitueix per l’oferiment de serveis. Fractures socials i econòmiques.

Afavoreix escoles concertades (blindatge de concerts a escoles que segreguen per sexe, allargament dels concerts…). Les Administracions ja no tenen l’obligació d’assegurar places públiques suficients. Es facilita la creació de centres privats i fins i tot se’ls pot cedir sòl públic.

Supeditació a l’Església. Assignatura de religió avaluable a tots els cursos de primària i secundària (els docents, el material i els continguts curriculars són competència de la Conferència Episcopal ). Assignatura alternativa sobre valors (també avaluable), que es pot arribar a substituir per cultura religiosa.

Va en contra de l’escola pública democràtica. Mínim paper de les famílies, Consell Escolar únicament consultiu, mínim paper de la comunitat educativa en l’elecció del director, que només respon davant de l’Administració. L’Administració pot nomenar un director extern, aliè al Projecte Educatiu del centre.

Promou l’exclusió social i la segregació per llengua, per sexe i per capacitats. Competència per sobre de cooperació. Enlloc de treballar la cohesió, subratlla les diferències iniciant una classificació i diferenciació dels alumnes per itineraris des de petits.

Es promou la competència entre centres: els centres amb millors resultats poden optar a fons públics addicionals, i si es presenten amb un projecte diferenciat i/o innovador, poden arribar a seleccionar fins a un 20% del seu alumnat. Els resultats dels centres són públics i es crea un rànquing públic de centres.

Pretén amagar dos problemes del sistema educatiu espanyol: alt fracàs escolar (mesura el nombre d’alumnes que repeteixen algun curs, situat entre el 30-40% d’alumnes, fonamentalment a l’ESO) i els “baixos” resultats de les proves PISA. Com ho vol aconseguir?

• A partir dels 13 anys ja es poden derivar els alumnes amb més dificultats cap a un programa de millora del rendiment.
• A partir dels 15 anys se’ls pot derivar a la Formació Professional Bàsica (aquests alumnes ja no faran les proves PISA).
• Abans d’iniciar 4rt d’ESO ja ha de decidir si voldrà fer Batxillerat o FP de Grau Mig.

 

En realitat, desapareixen els quatre anys d’ESO iguals per a tothom i s’aparta els alumnes amb dificultats (que poden ser degudes a la maduresa o altres problemàtiques, no només a les capacitats) cap a una via “secundària” des d’on resulta molt difícil retornar a l’itinerari de l’”excel·lència”.
Creació de mà d’obra barata i poc qualificada. Baixa el nombre d’alumnes que arriben a la universitat.

Ensenyament basat en l’examen. No existeixen proves diagnòstiques. Proves a 3er i 6è de primària. Revàlides a 4rt ESO i Batxillerat. Cal aprovar les revàlides per poder tenir el títol d’ESO i per passar al següent nivell. La nota de la revàlida d’ESO tindrà un valor del 40%.

Els resultats dels centres són públics. Tots els resultats dels alumnes reverteixen en la puntuació del centre, promovent així la competència entre centres.

Recentralització del sistema educatiu. Més continguts establerts per l’Estat. L’Estat controla els continguts i els criteris de les proves de primària i de les revàlides.